dijous, 29 de març de 2012

6a MABO. Aquest any, sí!

De cròniques ja haureu llegit alguna, les de la premsa professional, eixes que es fan amb dades exactes i expliquen amb pèls i senyals el desenvolupament de la cursa: com comença, qui va al cap de la cursa, en quin quilòmetre es comença a decidir l'assumpte, qui va més fort a les pujades i qui vola a les baixades, en fi, un sense fi de feina escrita molt ben feta que podeu consultar quan així ho desitgeu. Nosaltres ho farem "a la nostra manera" o com bonament podrem, que no és poc.
El que sí és cert és que la MaBo, aquest any ha donat el gran salt.  Es nota que la gent del Club s'ha regalat per poder organitzar al detall aquesta cursa catalogada com una de les maratons de muntanya més dures del país. Organitzar curses no és qualsevol tonteria, requereix un esforç  sumat a la quotidianitat i una constància en la feina que pot acabar fins i tot en maldecaps. Però com diu aquell refrany "sarna con gusto no pica", i així, amb l'esperit d'enlairar la MaBo hem estat treballant tot l'any com formiguetes, de mica en mica fins que la pica ha dit que ja estava bé. I ens vam trobar el 25 de març, amb tot el "safarranjo" montat  per poder dir que aquest any sí! Tot el món va quedar molt content: atletes, organitzadors, col·laboradors, animadors, amics, gent de les rodalies i demés persones que se van apropar per gaudir d'aquest dia. Aquest any podem dir que ens ho hem donat tot i que hem superat els rècords, en tots els sentits. 


La MaBo va contar amb 240 inscrits, dels quals van sortir 220, i només 18 no van poder travessar la línia de meta, un percentatge molt baix en relació a edicions passades. Va fer un dia esplèndid, hi ha qui diu que un poquet massa de calor, però això no va suposar cap problema.
En aquesta edició s'havien fet alguns canvis al recorregut: la pujada al Calvari, al Mas de Jaume (on es va treure un tram d'asfalt), l'arribada a la Pobla i també a la Mola. Aquest canvis, que sumaven uns 100 metres més de desnivell possitiu no van impedir que le participants baixaren els seus propis temps, cosa que converteixen la MaBo en un repte futur una mica més difícil si es vol superar el "tiempazos" que aquesta edició han quedat gravats en la classificació.


Parlarem d'un rècord que dóna por. Miguel Caballero, de LaSportiva-Trangoworld, guanyador absolut masculi de la MaBo 2012, va entrar a meta amb un temps de 4:00:11, un temps de infart que deixa el llistó ben alt a properes convocatòries. Seguit de David López Castán, del mateix equip, que va entrar a meta amb un temps de 4:13:25. En tercer lloc, Ignacio Velasco 4:32:55 del Cuenca-Dolomia.


Les dones, encara que sense nou rècord, també van ser guerreres. Les tres vencedores van estar lluitant pel cap de la cursa en un transcurs de marató molt renyida. Beatriz Real, de l'equip Cuenca-Dolomia va creuar la meta amb 5:34:46, i darrere d'ella, amb només 50 segons de diferència va entrar Esther Catalan, del CA Onda. La tercera, Nerea Martínez , del Team Salomon ho va fer en 5:38:51.


El pòdium local el van ocupar Raimundo Defez en primer lloc, d'Evasion Running, que va fer també quart absolut amb un temps de 4:39:46. En segon lloc, Jose Valls, del nostre Club amb un temps de 4:57:28, i el tercer local va ser Israel González amb un temps de 4:57:58, membre també del Club Muntanyer La Pedrera. Estos de Borriol van forts!!!



De la classificació per equips hem de dir que, gràcies als bous estos que corren per Borriol, que són socis del club, que estan malalts per eixir i que no saben estar quetos a casa per que eixos camins i corriols els criden, el club va pujar al segon escaló del pòdium i se va emportar cap a casa un pernil...que no sé jo si encara dura: si han de recuperar totes les calories que van cremar igual ja només queden els ossets per a fer el caldo. Esperem que el caldo si que arribe per a tots...Els que sí mereixen un caldo i una olla sencera són els 10 corredors als que el club va fer homenatge per haver finalitzat les 6 MaBos que portem ja a la saca, dic jo que estos si quesón tios durs. No és prou haver acabat un any, amb el tute que això suposa per al cos, que a més suma 5 anys més i dius: ole! ole! ole! ole! ole! ole! Un "ole" per cada any, i una miqueta de enveja sana. Enhorabona xics!
I bé, la crònica ja arriba al seu fi. Només dir que la ent del Club Muntanyer La Pedrera estem molt contents. Agraim el suport, un any més de l'Ajunatment de Borriol, de  la Diputació de Castelló. I aquest any, en especial a Tuga que van patrocinar aquesta MaBo aportant imatge i ambient durant tot moment.

L'any que vé més i millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada