dilluns, 19 de desembre de 2011

Sopar de nadal

El passat nou de desembre, prou abans de cantar el fum fum fum, ens vam avançar a totes les cites familiars per poder reunir-nos amb la nostra segona família. Els casporros i casporres del club ens vam trobar, aquesta vegada, sense calçat de muntanya, ben guapos i mudats per fer l'enèssim sopar de Nadal.
Com mana l'esperit nadalenc, cal començar una bona menjotada amb un bon aperitiu, i així vam encetar la vetllada al Pou. Allí que ens vam trobar. hola quant de temps sense vore'ns, què és de la teua vida, com van les lesions, que si este allò, que si entrenes molt, que si aquell lo altre... frases que anaven d'ací cap allà acompanyades d'unes cervessetes, uns refresquets (encara que calor no en feia), i la il·lusió de tornar-nos a trobar tots junts. Però de parlar no s'alimenta l'home, i quan el rellotge marca la bona hora, les panxes demanen ser plenades, la gana no falla mai...
En un ratet, ja ens haviem plantat al Raconet, (me ha salido un pareado!). Les taules estaven parades i abellidores de ser ocupades. Ala! uns boqueronets per ací, una ensaladilla per allà, uns calamarets, ..mmmque bò. Porta una altra jarreta de cervessa, que vola ràpid i el mam sempre fa lloc al plat fort! Taxaaaan!... Xulletes, botifaretes, llonganissetes?, xorissitos, pataquetes, ai mare!, açò de quedar per fer una menjotà i no cremar-la... ai ai ai, que demà ens tocarà eixir a suar! Tot siga per mantindre's en forma!
I entre mossos i glops vam arribar al postre. El dolcet era bò, xocolates de tots els colors per a tots els gustos, però el postre de debò era un altre. Entre ji ji jis i ja ja jas Carlos, que s'ha estrenat com a president i va demostrar ser un bon orador, es va alçar per agrair-nos la companyia, per donar gràcies i "beneir" tots els "nouvinguts" al club, aquest any han nascut 5 personetes més què, qui sap! potser algun dia també acaben voltant per eixes muntanyes i camins igual d'il·lusionats que els seus pares. Entre pitos i flautes, entre felicitacions i paraules esperançadores, es va fer homenatge entregant-li una placa commemorativa per la seva dedicació al Club a Jorge Cabo, un borriolenc, diria que dels més casporros de tots, que durant molts anys ha estat al capdavant de la junta directiva del Club, i que ara deixa el torn a noves cares, això sí, sense deixar d'estar ahí, a un costaet, recolzant i animant la nova junta que ja ha demostrat que comença amb ganes i molta energia. 

Ací vos deixem algunes fotos de la nit:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada