El Club Muntanyer la Pedrera ha demostrat un cop més que allà on va, cumpleix! Aquest cop l'escenari ha estat Andorra, i la prova l'ultra trail que es ve cel·lebrant ja fa uns anys en este petit país dels Pirineus.
L'Andorra ultra-trail consta de diferents proves amb perfils diferents. Hi havia per a tot els gustos i colors. Quasi tots els casporros (Joan, Ivan, Sergio, Carlos, Javi, Lluís i Jorge) es van decantar per la Ultra Iniciàtic, una cursa de 103 km amb 6800 metres de desnivell possitiu que dóna la volta a Andorra. Però algú de més atrevit (Paco) es va apuntar a la Ultra Mític que, amb 112 km i 9700 metres de desnivell possitiu, també dóna la volta a Andorra però passant pel punt més alt del país, el Comapedrosa.
Amb tota l'emoció carregada en motxiles i maletes, el dijous vam eixir cap a Andorra per instal·lar-nos en l'hotel de luxe: piscina, spa, sauna, chill-out, un entorn ideal per a relaxar-se i fer-se a la idea que el que estava a punt de començar no era cap tonteria. Els esperava unes hores llargues de patiment, esforç i altres coses que ells us contaran. Una rècua de 16 persones entre corredors i acompanyants ens vam organitzar "la mar de bé" per fer desdijunis, dinars, sopars i tot el que va fer falta. No va faltar ni una porra ni una visita al chill-out on vam saborejar uns deliciosos Mojitos jeje). Pel matí del divendres cap a Ordino a recollir el dorsal i la bossa del corredor, comprovar que tot està en ordre, xafardejar els llistats i de pas pegar una ulladeta al lloc on es donarà l'eixida.
La nit s'aproxima. Els nervis s'oloren pels passadissos de l'hotel que estan ara més transitats que la carretera: que si tu quines malles te poses, que quina samareta és millor, massa gels he agarrat, no se si agarrar unes sabatilles de recanvi, ai ai que se m'oblida omplir el camelback i mare meua com pesa esta motxila. El material preparat, les espardenyes ben pulides i ara sí, el cuquet de la panxa no para i anuncia la eixida imminent. Ja estan preparats!
A Ordino hi ha un "ambientasso". A les 23 hores es dóna l'eixida i una processó de "runners" comença el compte enrere en la que serà una cursa llarga i especialment dura perquè comença de nit. Les i els acompanyants veem la eixida i anem cap a l'hotel i allí amb el mapa sobre la taula fem un plan de seguiment per al matí següent.
Veiem als primers casporros a l'avituallamnet de Caldea, al km 43, ja s'ha fet de dia, són quasi les 7. Fan bona cara. Ivan ja ha passat i no l'hem vist. Veiem a Lluís i Jorge, i un poc més tard a Sergio i Joan que diu haver tingut "mals pensaments". Bé, esperem que no passe de ser un pensament.
Un caldet calentet per recuperar forces i alguna coseta més i manprenen una altra vegada. Ara els ve la pujada més forta de la cursa : 1800 metres cap amunt en 14 km, uf!.
El proper avituallament on els esperem és al km 67, a les Bordes D'Envalira. El primer en Arribar és Ivan. El veiem de lluny i poc a poc podem reconeixe'l. Porta un cara que ho diu tot. Ens fa que "no" amb el cap, que no pot més i que duu unes llagues als peus que li fan molt de mal. No se'n recorda del temps que ha invertit entrenant per aquesta cursa, se li ha oblidat tot. Porta 60 km corrents sol i creu que ja no té forces. Així que els acompanyants ens posem en acció: de retirar-se RES!!! Tira un poquet més que al proper avituallament te curaran eixe llagues i te deixaran nou. Raul es prepara per acompanyar-lo cap allà i se'n van.
Poc a poc van arribant els altres casporros. A Carlos i Javi no els hem esperat. Van al seu ritme, així que ens n'anem a laVall d'Incles que ens han dit que és molt xula i allí sí, els veurem passar a tots.
Pa, fiambre, uns doritos, cervesseta, molt bona companyia i un paissatge que dóna gust. Així esprem l'arribada dels nostres valents. Ivan arriba i cap a l'hospital de l'avituallament a curar-se les llagues. No es queixarà que va estar envoltat de dones que només estaven per a ell.
Poc a poc van anar arribant els altres, en general amb molt bona cara. Primer Lluís i Jorge acompanyats per Sebastien, un francés afincat en Catalunya amb el que van fer migues.
Després Joan i Sergio, també amb molt bona cara. Joan ja havia deixat els mals pensaments de banda, ara se trovaba molt bé.
I el darrer grup, el de Javi i Carlos. A estos encara no els hem vist en tot el dia! La família ja té ganes de veure'ls les cares. També arriben molt bé i sobretot molt contents de veure'ns allí a tots esperant-los. Quasi que no els donem ànims perquè no els fan cap falta, van sobrats d'energia i no paren de riure. Hem sentit rumors que Carlos va segon de la seua categoria. Ai ai ai que encara portarem una copeta de tornada cap a Borriol...
D'allí van eixint TOTS. Bé, estos valent no defrauden! Tenen el cap més dur que una pedra i sabem que tots arribaran.
I així va ser. Tots els membres del Club Muntanyer la Pedrera van travessar la línia de meta, cadascú va fer el seu temps. Alguns contents, altres exigents haurien volgut fer menys. I Tico ja l'acabarà un altre any. Però com deia l'amiga Irene el que importa és estar i allí tots van estar presents.
Així que la cosa va quedar molt bé.
Lluís: 20:54 posició 12
Jorge: 20:54 posició 13
Joan: 22:42 posició 26
Ivan 22:42 posició 27
Sergio 22:42 posició 28
Javi 25:10 posició 40
Paco 29:01 posició 53 de la Ultra Mític
i
Carlos 25:10 posició 41, i
SEGON en la categoria
VETERANS II.
Si si, medalla al canto i una alegria a la saca. La llàstima va ser que només pujaven al pòdium els absoluts. Però la medalla no li la treia ningú.
ENHORABONA CARLOS!!!!
Fins ací la crònica d'un cap de setmana que recordarem sempre. Alguns més que altres. Ja us contaran ells en persona les seues historietes que no són poques. Ens ho hem passat molt bé tots junts. Hem gaudit de la bona companyia, de la natura i de l'esport. Hi ha qui diu que l'any que vé repetirà, ja veurem... ara toca descansar i recuperar-se... Tot arribarà.
Ah! La porra no la va encertar ningú!
